dimarts, de juny 28, 2005

Page Rank i retorn de l'infalible

Davant l'extrema vergonya que pateixo després de descobrir que els meus amics tenen un PageRank força alt i jo tinc un trist PageRank de 0, sí! sí! 0!, em disposo a continuar el blog. Potser direu: el PageRank no importa, doncs sí, si que importa, és una qüestió de bitirilitat. A veure qui el tindrà més gros, el PageRank.


Bé, el segon descobriment del dia, és que si no fas continguts no tens PageRank, total, que em tocarà fer continguts, no com altres que utilitzant els algorismes més bàsics es guanyen el PageRank. Sí, si busques a can Google Algoritmos de ordenación surt el primer i au! a fer PageRank, tots sabem qui ho busca: pobres estudiants desesperats per fer la seva primera puta pràctica de recursivitat, com nosaltres vem fer un dia, però naltros vem crear els algorismes!, no pas copiar d'una web que guanya calers a través de continguts que, com a mínim, són dubtosos. Sí, sí, dubtosos, dubtosos en propietat i, fins i tot podria dir, dubtosos en moralitat! Per què¿?

Doncs, primer: dubtosos en propietat perquè els creadors d'aquesta pràctica eren dos, sí, dos!, i l'altre ni ho deu saber, tu Eric et pertoquen el 50 % dels putos beneficis d'aquest negoci brut, carronyaire i amoral.

I segon: traficar amb algorismes, i quins algorismes! els més verges, aquells que surten als llibres de text com a exemple de les millors fites informàtiques. Aquells algorismes que els estudiants d'informàtica hem de saber com el Pare Nostre els capellans i veure aquests algorismes, ELS algorismes!, venuts a preu de saldo per quatre putos clics als anuncis AdSense, això no té nom, és una infàmie*, una heretgia dels llibres sagrats dels informàtics, amb l'Stallings al capdavant, una barrabassada; Déu meu si Von Newman o Turing aixequessin el cap!

Per tant, tots els components de Pros i Contres reclama:
  1. El cessament de totes les hostilitats vers la classe informàtica.
  2. La retirada immediata i de seguida de tots els algorismes que es troben en l'esmentat lloc web, o com a mínim, la modificació dels mateixos per a què no funcionin bé, o directament, no funcionin.
  3. La compensació a totes les víctimes d'aital animalada ensenyant-los algorismica de nou (o per primer cop, per molts, gràcies a aquesta brutalitat vestida de Newton).
  4. La manifestació de disculpes públiques per tanta amorailitat i tal gasiveria.

Si en el plaç de cinc dies no es compleixen les condicions anteriorment esmentades, el col·lectiu Pros i Contres es compromet a:

  1. Iniciar un seguit de movilitzacions (amb cassola, paella i cutxaró*).
  2. L'intent d'entrada il·legal per aconseguir els nostres objectius, avisem!, primer intent d'enginyeria social: per ssh: usuari: dani, password: undiaviunavacavestidadeuniforme (fórmula infalible per a solucionar qualsevol intgeral per parts).

Un acte tal, que m'ha fet reconsiderar l'amistat vers cert personatge newtonià, jo!, jo!, un amic!, un amic el qual li indiquí l'existència d'AdSense i així m'ho paga. Quina barra! com a mínim podria ser considerat moving, per a no parlar ja directament d'apunyalada per l'esquena!, vers una persona honrada com jo, que intenta guanyar-se el seu PageRank amb la suor del seu front!, i sinó, aquí estan els milers i milers d'articles escrits amb carinyo i amor, dia rere dia, any rere any, i tals articles són avalats per milions i milions de comentaris d'un refinament espectacular, blanc sobre blanc.

Bé, total, només afegir que torno a reobrir el blog fins a pròxim avís de clausura (esperem que no sigui clausura per defunció, i no pas de l'escriptor...). Ara ja gairebé he acabat exàmens i tornem a la càrrega. Només me'n queda un i estic estudiant amb aquell dels algorismes, a veure si en sortim d'aquesta, bé, fins aviat!

* Això d'infàme es veu que es francés, a casa meva, de sempre, i avui me n'assevento. Lo de cutxaró deu ser un barbarisme (igual que l'altre) però a casa meva, de sempre i més, total, que el correcte es cullerot. Tant és. Au revoir!


Actualització: Almenys un servidor té la decència d'avisar als seus milions i milions de lectors (alguns d'ells només potencials) del seu retorn, i no pas de la seva marxa. Altres pensant que els llegeix algú han de fer pompa i plateret per dir que marxen i que tornen i que tornen a marxar, i aquesta vegada no em refereixo al dels algorismes, aquell que sembla Atila camí a Roma, por donde pasa Atila no hay hierba viva, destruitn la competència informàtica a base de traficar amb algorismes, sinó a l'altre.